Vec els teus ulls
enganxats aquella estrella,
la que vam fer nostre una nit,
tirats al terra on estic ara.
I torno a sentir la teva absència,
i sempre m’acompanya allà on vaig,
juga amb la meva ombra
a no se quins jocs de fantasmes.
I aquests em fan tornar boig,
però m’acompanyen,
i em sento acompanyat per la teva tristesa.
I la meva soledat es fa eterna.