23.5.07


Deja…me

Deja que sueñe,
Deja que te imagine,
Déjame…
Por favor.
Deja que te acompañe
Siempre.

No me dejes nunca,
Por favor…
Deja…me

Dejame que te sueñe,
Dejame que te imagine,
Déjame…
Por favor.
Dejame que te acompañe
Siempre.

No me dejes nunca,
Por favor…

Realidad

Aveces,
Quiero que se me aparezcan
Viejos sabios muertos,
Y que me respondan.
Digo aveces,
Porque aveces odio
Como ellos, nos han hecho ver
La realidad.
Saberla,
Quizás.
Pero prefiero aveces
No hacerle caso a esta,
La que se aparece en momentos
De sueños,
Cruel realidad.

10.5.07


No vull ser gran,
per seure’m
a una cadira
i veure passar els vespres.
Es per mi un mite,
on viu Peter Pan.
A vegades dormo,
per no pensar-hi mes,
en allò que no em deixa dormir.
Em poso els walkmans
per no sentir la realitat,
per tancar-me dins meu
i tornar a sortir quan arribi
al fons del cor.
Els ulls em fan mirar
allò que enyoro,
i observo les caixes de soldadets,
verds,
indis,
cowbois,
amb un arc,
apuntant-me,
com si em volguessin disparar,

i em sento culpable
d’haver-los deixat abandonats
en la caixa,
dels mànecs trencats.