al lluny xemeneies
núvols grisos emmudits
s'obren els paraigües

Arribat el moment desapareixeran les hores
serà eterna la vida per a la meva consciencia.

Caminaré per humides selves frondoses
i camins àrids inexistents davant els meus ulls
el tren anunciarà la sortida, les rodes trauran foc
el carbó cremarà lentament dins el forn
el vapor i el xiulet del tren
s’expandiran per la vall de Zillertal.
De nou es podrà sentir el silenci
un cop desaparegut el tren i acabat el vers.

Arribat el moment, no existirà el nord
creuaré Tarifa, Portbou o Finisterre
potser els meus versos perdran el sentit i la raó
els vaixells naufragaran creuant el triangle de les bermudes
el comunisme serà útil i Plató governarà,
però la tinta no deixarà de brollar pels meus ulls
i els meus peus no s’aturaran.