Són tan toves les teves dents
i tan durs els teus llavis,
flors en les pedres, felicitat amb pobresa.
Surto del meu cos
i m’expandeixo sobre el teu.
Com una llavor que s’obre
i cobreix el món d’un verd estrany.
Neruda no menja nens,
Marco Ruopolo estima i es estimat.
L’amor es tan simple com el mar
i tan llunyà com el cel.
Els meus pulmons son plens
de les papallones que fas néixer.