POQUES COSES QUEDEN DEL PASSAT

Poques coses queden del passat,
aquell que conec per les històries de l’avi
i l’estil de la casa del poble,
plats verd opac, gots encalcinats,
coberts descoberts del color original,
el temps borra els colors, els olors,
la lletra escrita amb sang de pintura rovellada.
Les rajoles fredes de la casa m’encostipen.

La pols que escombrem cada any
a principis de l’estiu també es moderna
tot i simbolitzar el pas dels dies,
no del temps.

Que diferent el paisatge de com me’l descrivia l’avi,
les palmeres no fan ombra, els fanals il•luminen massa,
deixen tan al descobert la brutícia del present.
“Volem fets no paraules” i ens destrossen el paisatge.