Intento fugir de les xarxes
que no deixen de tensar-me els ulls,
sense esperança
no he deixat encara d’apropar
la mà fins l’espurna de l’espelma que no crema.
Les veus s’apaguen i s’encenen,
jo innocentment intento callar.
No es un camí la vida
caminem per una esplanada
on els turons fan d’horitzó
on no val enlairar-se mes que els núvols.
Sense il•lusió
No deixa de respirar la quimera
que m’omple els pulmons de fantasia.