Pugen els soldats
rodolant per l’escala,
contradient els dies passats.
Tornant a terres llunyanes,
com ells volien, ara viuen!
Com en certs països del nord
el sol al pondre’s neix.
L’amistat, com certs costums,
te molts noms, llavors mor…
Hi ha dies que m’escolto,
i visc i parlo poc i visc més.
Decideixes per mi,
demano poca estona
per resumir el viscut,
amb mes temps el que viuré.
4 comments:
Com hos ho feu els poètes per dir tant en tan poques paraules?.
M'agrada el teu camí.
Avui he entrat per primer cop al teu blog.
He vingut "rebotat" per el de l'Ona.
Els dos sou maravillosos.
Em fa sentir un avi important, aixo de tenir fills i encare mes nets "bloqueros".
Et continuare lleguin.
Petons. Avi Francisco
Al final del teu blog, diu,
EN CADA AMANECER HAY UN VIVO POEMA DE ESPERANZA, Y, AL ACOSTARNOS, PENSEMOS QUE AMANECERÁ.
De qui es aixo tant bonic?
Petons, Avi Francisco
Moltes gràcies per l'esforç de desenvolupament per discutir això, em sembla molt important això i com estudiar molt més sobre aquest tema. Si és possible, a mesura que adquireixi experiència, et faria res l'actualització de la seva pàgina web amb una gran quantitat més informació? És molt beneficiós per a mi.
Post a Comment