23.1.08


Quan més miro al meu voltant
els ulls se'm fan més i més petits.
Quan m'envolta molta gent,
quan ells van creixent
en nombre i els meus passos
estan obligats a ser minúsculs,
llavors, cada cop em sento més sol.

I quan sóm pocs els que sóm,
em sento i fins i tot m'escolto.

1 comment:

Jaume Conesa Fàbregues said...

Doncs així, millor si som pocs