El psicòleg m’ha aconsellat,
si no m'adormo comptant ovelles,
compta tots els peus que hi ha
un dia d’estiu a les rambles.

Si plou les gotes no tindran
cap racó del terra on caure.
La multitud quieta observa
(amb alguns ràsgos estrangers)
com el pallasso que a vegades,
em feia riure de petit
fa riure ara una francesa,
que porta un barret mexicà.

Seguim a la dona amb la ma
aixecada amb un cartell groc,
que possiblement pujarem
passeig de gràcia cap a munt
per poder veure els edificis
que deuen ser els mes fotogènics.

I tant, jo estimo Barcelona,
per això a vegades tinc que
tapar-me els ulls per abraçar-la.