Em diu la gent que no et puc estimar
perquè jo em convertiria en un topic
com els teus ulls tan blaus amb els que mires.
I fart d’estar tres tirades a casa
decideixo tirar fort els dos daus
trencant la taula de la timidesa.
Per quarta vegada et miro en una hora,
i a la cinquena el sol et reflecteix
en els cabells d’or, tot el meu desig.
2 comments:
seeeeeergii!
oiiix deu meu que be que escrius!
al final et dire sergi neruda ehhh! jojo aii no que el teu idol es el gandhi! jajaja
aiii sergi nose que dir-te... que t'hi hauries de dedicar a escriure ehh! jo si vols soc la teva manager! ja veuras! jajaja
i bueno, ja veuras! com al final anirem a sopar els 4! jajaja t'imagines?? ohhh que guai seria! jaja
bueno sergi, ja estic, seguim parlant pel msn!! :)
un petonaaaaas (L)
Molt difícil això de trencar la taula de la timidesa, però un cop et decideixes no hi ha qui ho pari. I de tant en tant, té les seves recompenses.
Post a Comment