Escolto la flauta de cada any,
Tocant una cançò,
La cançò monotona de sempre.

Agafo l’abric,
El mateix de l’any passat,
Però amb algun fil descosit
I dos afegits.

Poso les figures al pesebre,
Aquelles que embolicades
Amb paper,
Es pasen tot l’any a l’armari,

Un altre cop, com cada any,
Desenrotllo l’alfombra per posar-la
Al mig del menjador.

Quan surto al carrer,
Porto el fred dins l’abric
El mateix fred
amb el que m’encostipo cada hivern.

Avui he descobert,
mentre mirava una estrella,
Perquè és màgic el Nadal.

Fas sempre el mateix,
Ja saps el que pasarà,

Però sempre, en cada persona,
creix una nova ilusió,
i ens continua agradant el Nadal
com quan erem nens.