Surts del Paradís
mirant amb desgana les llombardes,
que adopten formes que et recorden
als cossos suats d’aquells salvatges.
Escups amb ràbia
desprenent-te de totes les hores allà dins,
de les paraules fastigoses a cau d’orella
i de l’amabilitat forçada.

Per ell és un plaer esporàdic
un parèntesi que vol fer creure invisible
l’únic món on es creu amo i senyor.
Per tu un vòmit etern,
el sacseig del teu cos
empresonada entre sexes
i mans brutes de sang.

Camines rapidíssim
allunyant-te de les flames de l’infern
que volen cremar-te el vestit.
El fred et penetra pel coll
i l’entrecuix.
La pell humida
els llavis tensos.

Fumes tabac negre
estrangules el filtre
i aspires fortíssim
com qui vol empassar-se la por.
Contes la propina recordant l’home
que t’ha dit que t’estima perquè folles com els àngels.

Cariàtide submisa a un temple que perdura
pels segles dels segles.

Només les putes saben estimar!



.