Sobre unes escales atípiques de fusta
amb la lluna com a mare
i el ferotge mar com a pare
desitjaria que apareixesis
entre les roques
o em sorprenguesis tapant-me els ulls
amb les teves mans tendres,
i parlessim de tu
o callessim de mí.
Anyorat, l'únic que es deixa veure
darrere les roques
són plantes verdes esperant la nit.
macaret, menorca
3 comments:
me gusta, debería escribir más a menudo .
de parte de el señor pato del pacífico.
m'agraden mes els escrits en català ke en castellà suposo ke va a gustos
"I parléssim de tu. I calléssim de mi. M'agraden molt les imatges d'aquest poema!
Post a Comment