Vaig tallant amb els dits
petites ones sobre un mar femení,

a un ritme frenètic no sóc més que plaer
arribant a ser l’únic habitant d’una pàtria compartida.
El saxòfon fa sonar la nota més aguda,
cap paraula -excepte dos o tres- és capaç d’enlairar-se,

tot l’aire i la pols aterra al terra fent un terrible soroll,
el cel i la terra s’emmudeixen,
i ens convertim en essers místics.

Algun mot afectuós
blanc, pur.